Associacions
Les entitats que formen part d'Escola Valenciana
Fes-te amic/ga
Amics i amigues d'Escola Valenciana
Targetes Escola valenciana
Informa't de com fer-les
Butlleti
Deixa'ns el teu e-mail i t'informarem de tot el que té a veure amb Escola Valenciana
Intranet
Isabel Ríos valora la Nit d'Escola Valenciana
Professora de didàctica de la llengua i la literatura i membre del Consell Valencià de Cultura, va rebre el "Guardó a la Trajectòria Individua" de la VII Nit d'Escola Valenciana.
En una nit no massa gelada, el 20 de febrer, a Castelló, es va celebrar la gran Festa d'Escola Valenciana. El que diré, en part, està mediatitzat per les emocions i pel fet de ser una de els persones guardonades, seguint el costum d' altres anys en que la institució ha destacat persones o col·lectius, amb una distinció que m'honorarà sempre.
La festa va començar al Paranimf de la Universitat Jaume I, la qual cosa mostra el seu grau d'implicació en els fets culturals de l'entorn, i amb especial estima i deferència pels que afecten a l'Escola Valenciana.
Envoltat d' una moderna i actual parafernàlia, impregnada de records i documents gràfics, Emili Gascó va conduir l'acte de forma entranyable i professional (quantes coses saben fer els mestres!).
Les imatges de les Trobades, de membres d'Escola Valenciana, la història dels 25 anys, va posar a punt el record i les emocions i afanys compartits durant tantes primaveres.
El Tombatossals de Xarxa Teatre va presentar els personatges tant arrelats a l'història de Castelló i va narrar una història al voltant de les lluites per recuperar la llengua dels valencians, tant estimada per Pasqual Tirado. Llàstima que els conills de les Columbretes foren perseguits a trets amb flors que en cada colp ens trencàven un poquet el cor als assitents a l'obra, tan espectacular en la seua plasticitat i efectes novedosos.
El guardó atorgat a Obrim Pas, com a representants d'eixos xiquets que ja van estudiar en les primeres escoles i instituts en valencià, ens va plenar l'escenari de jovent, ens va recordar que el futur, de veritat, són ells. Encara que hem de continuar donant-los suport. El Betlem de la Pigà, guardonat per la seua tasca perllongada tants anys, mostra etnogràfica de la ciutat de Castelló amb un nombròs recull de personatges, música i tradicions, ens recordà la importància de la col·lectivitat per a "fer feina", per a vertebrar grups d'amics i d'aficionats de caire divers. Deixant cada any a l'inici del Nadal la seua música en el carrer i l'anunci de retrobaments.
Finalment, per a qui escriu estes paraules, l'emoció de rebre un guardò tant especial, l'únic que plenament està relacionat amb el món de l'escola (amb l'excepció pot-ser del atorgat per la Càtedra Enric Soler i Godes de Castellò), de l'escola que volem, de l'escola que voldriem sens dubte que gaudiren els nostres néts, com han gaudit molts dels nostres fills i filles.
Les paraules de Diego Gómez, en el seu punt, reivindicatives però plenes d'història, de futur i de sentit, tancaren l'acte que ens va deixar pas a un sopar, en el qual moltes persones de les comarques valencianes ens acompanyaren. Institucions i no pocs polítics van oferir amb la seua presència una esperança de que no estem del tot sols, però l'absència dels qui ens governen, com no podia ser d'altra manera, ens feia pensar de sobte que no hi a res guanyat, que cal seguir amb el mateix esperit de fà 25 anys, renovat, modernitzat, amb discursos del segle XXI, però essencialment arrelat al mateix que va fer nàixer l'Escola Valenciana,concients de que en el moment històric que vivim és molt més urgent anar contracorrent i exigir el que és nostre. Amb la particularitat de què el suposat benestar dels darrers anys ha eclipsat per a moltes persones les carències que pateix la nostra escola i el nostre sistema en general....els desficacis i les injustícies i obliden que cal entrar de nou a sac, no callar, no atorgar...companys, amics, tornem a recordar, tornem a trobar-nos enguany per a mostrar que estem ací i ací seguirem...
I amb tot, gràcies a les persones que fan possible cada dia Escola Valenciana, a les famílies, als mestres i als milers de xiquets i xiquetes.Ells fan possible cada dia el miracle de que un grup de personetes aprenguen a ser millors i a reconèixer que el seu destí com a poble serà el què ells vullguen. Com fan els andalusos, els extremenys, els bascos i els mallorquins. Perquè ser cadascú allò que el distingeix dels altres no és ser menys, sinò és estar preparat per a ser més.
Isabel Ríos
Castelló de la Plana.
|
Altres imatges
