Associacions

Les entitats que formen part d'Escola Valenciana

Fes-te amic/ga

Amics i amigues d'Escola Valenciana

Targetes Escola valenciana

Informa't de com fer-les

Butlleti

Deixa'ns el teu e-mail i t'informarem de tot el que té a veure amb Escola Valenciana

Intranet



I Congrés. 1993


I CONGRÉS:
València, 4, 5, i 6 de desembre de 1993

INTRODUCCIÓ

Els dies 4, 5, i 6 de desembre de 1993 es va celebrar a la ciutat de València el Primer Congrés de l'Escola Valenciana. En aquells moments els organitzadors es plantejaven el per què del Congrés en aquests termes:
"L'absència secular de la nostra llengua en els diversos sistemes educatius al nostre país ha suposat un greu inconvenient que han patit generacions de valencians i valencianes. Superar aquella marginació i els entrebancs que se'n deriven i formar individus plurilíngües per a una societat que demana cada vegada més el coneixement d'idiomes, és uan exigència educativa que ha de fer possible el respecte i la convivència en un món pluricultural.
L'ensenyament de la pròpia llengua i d'altres, el bilingüisme i el plurilingüisme són qüestions que institucions diverses i estudiosos de diferents països des de fa temps han investigat i han realitzat propostes en pro d'un aprenentatge de llengües coherent, científic i enriquidor.
La Federació Escola Valenciana considera que després de deu anys de desenvolupament de l'ensenyament en valencià com a experiència pedagògica, cal posar en comú iniciatives que s'hi estan aplicant, comunicar diversos projectes, analitzar els objectius que s'han acomplit i els que resten per lograr, conéixer investigacions i estudis que s'han realitzat al nostre país i a d'altres. En definitiva, considerem arribat el moment d'avaluar l'organització i la pràctica de les nostres escoles.
És amb aquest objectiu que hem organitzat el Primer Congrés d'Escola Valenciana. Aquest serà el punt d'arribada de deu anys d'ensenyament en valencià, on el paper d'uns mestres i d'uns pares i mares d'alumnes ha estat fonamental per dinamitzar-lo i per resoldre les dificultats que, de vegades, se n'han derivat. Però aquest Congrés ha de ser també el punt de partida d'una nova etapa on el model d'Escola Valenciana amb tot el que implica de renovació pedagògica, de qualitat d'ensenyament i d'arrelament a la pròpia realitat prenga una nova empenta."
Actualment, un any després , fem públiques les intervencions hagudes al llarg del Congrés així com les resolucions adoptades.
Podem dir que la fita que representà la realització del primer Congrés de l'Escola Valenciana, ha marcat realment el després, un després que compta amb nous elements d'anàlisi, recerca i consolidació, que ens encoratja a continuar la construcció d'una escola i un model educatiu que ha de ser vàlid per a tots els xiquets i xiquetes d'aquest país que conjuga el ser valencians amb el ser ciutadans d'una Europa solidària, plurilíngües i pluricultural.

ESCOLA VALENCIANA

 

RESOLUCIONS

Aquest congrés és el resultat de la suma i coordinació de nou anys d'esforços organitzatius aglutinats socialment des de les escoles per les nostres associacions. La Federació espera que aquest congrés done llum a una nova i decisiva etapa en la normalització lingüística d'aquest país. I desitgem que siga una fita obligada de referència.
Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, organitzadora del present congrés, després d'haver escollit les diverses aportacions realitzades en el transcurs d'aquests tres dies en les diferents àrees de treball i després de l'anàlisi corresponent presenta les següents resolucions:

A. PEL QUE FA A L'ÚS SOCIAL DEL VALENCIÀ

1. Exigim la planificació d'un circuit d'ofertes culturals i lúdiques al voltant de l'escola valenciana que ajuden a valencianitzar l'entorn: teatre, cinema, activitats de temps lliure, animació lectora, ràdio, televisió, etc, que servesquen de referent a tota la societat.

2. Denunciem la política antivalencianista d'aquells organismes, i administracions municipals que entrebanquen la normalització i normativització lingüística en els seus respectius àmbits de gestió.


3. Remarquem l'exigència del coneixement del valencià, en la funció pública i el nom del treball tot afavorint plans de normalització des dels sindicats i les empreses.


4. És imprescindible una actuació política més quantitativa i qualitativa en les intervencions de les persones que dirigeixen i són representatives en la vida política, amb mesures afavoridores de l'increment de l'ús a la premsa, ràdio, televisió , editorials, etc.


5. El govern valencià ha de vigilar i exigir el compliment de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià en tots el àmbits de l'administració: local, autonòmica i estatal; per la qual cosa entenem que és necessari que la Direcció General de Política Lingüística, com a organisme coordinador de la potenciació de l'ús social de la llengua, passe a dependre orgànicament de Presidència de la Generalitat.


6. Exigim la generalització de reglaments i gabinets de normalització lingüística municipals i/o comarcals, que facen realitat la xarxa tècnica de promoció lingüística.


7. Exigim que la TVV, acomplesca la principal funció per la qual es va crear, això és, que es faça totalment en valencià i , alhora, li demanem uns continguts de qualitat integradors i divulgadors de la nostra cultura transmesos amb plantejaments moderns i principis ètics.


B. PEL QUE FA ALS MOVIMENTS CÍVICS

1. Considerem que els moviments cívics són agents de la dinamització del procés de normalització lingüística i de l'exigència de les mesures que calen per fer-la possible. La Federació Escola Valenciana com a moviment cívic que és, assumeix aquesta tasca dinamitzadora.


2. Escola Valenciana farà seues les reivindicacions de les AMPAS, membres de les associacions federades amb nosaltres; i recolzarà el tipus d'organització que consideren convenient adoptar.


3. Volem denunciar les dificultats amb què es troben els pares i mares que sol•liciten l'ensenyament en valencià. En moltes ocasions han de suplir les funcions que pertoquen pròpiament a l'Administració (convocar els assessors, parlar amb els regidors d'educació per mitjà de la reunió amb la inspecció educativa ,etc ).

 

C. PEL QUE FA A L'ENSENYAMENT

1. Exigim una planificació de l'oferta en valencià que abaste totes les zones, comarques, pobles i districtes escolars i que faça prevencions a curt i mig termini per tal que els programes d'ensenyament en valencià i els programes d'immersió lingüística siguen generalitzats en l'àmbit del país, tot dissenyant el mapa escolar lingüístic des de l'escola infantil fins la universitat. Cal, per tant, realitzar la corresponent catalogació de llocs de treball.


2. Per tal que siga possible aquesta planificació és imprescindible la coordinació de totes les direccions generals i serveis de la Conselleria d'Educació, a partir de les previsions que es plantegen des del Servei d'Ensenyament en Valencià, diversificant les tasques de promoció i assessorament i ampliant els recursos humans.


3. És absolutament necessari que tot el professorat valencià siga competent en les dues llengües oficials. Calen nous plans de formació inicial i permanent del professorat que el prepare per al desenvolupament de qualsevol programa d'educació bilingüe.


4. És inajornable la reciprocitat de l'homologació dels certificats i titulacions de valencià amb els de la resta dels dominis de llengua catalana.


5. Exigim dotacions als centres de recursos econòmics i de material didàctics específics en valencià que compensen les mancances i que són imprescindibles per al desenvolupament dels programes bilingües.


6. Demanem que d'Administració desenvolupe de manera normativa i no restrictiva el contingut de la proposta "Un model educatiu en tres llengües" publicat com a material per als dissenys curriculars base.


7. Pel que fa al marc legal, és necessària la modificació de la normativa que entrebanca el procés de normalització lingüística, com aquella que considera el canvi de modalitat lingüística com una supressió i nova creació d'unitat escolar. Cal que s'acomplesca la normativa referent al programa d'immersió lingüística continguda en l'Ordre d'Immersió del 23 de novembre de 1990, amb especial incidència en el nomenament dels mestres de suport que hi requereix. Cal l'elaboració de la Llei d'EPA Valenciana, creant l'adequat organisme de planificacions d'accions i gestió de recursos, d'un pla de xoc de normalització lingüística de les persones adultes.


8. És ineludible la realització de treballs efectius d'investigació i estudi de tipus empíric, així com avaluacions per tal de copsar els resultats dels programes i posar-ne, si cal, les mesures correctores des de les instàncies responsables.


9. Reclamem la realització continuada d'activitats explicatives i de promoció dels Programes d'Immersió i d'Ensenyament en Valencià.


Totes aquestes resolucions hauran de cobrar ple sentit emmarcades dins d'un plantejament social i global d'escola que contemple el fet multicultural com un fet positiu.
Fem una crida a totes les persones assistents a aquest congrés, als moviments cívics i associacions diverses per tal que s'integren i treballen en les coordinadores comarcals de la Federació Escola Valenciana. Creiem que aquesta serà una bona via per fer possible el seguiment d'aquestes resolucions, i la defensa de l'Escola Valenciana de qualitat que tots i totes desitgem.

València, 6 desembre 1993



Disseny web Avellana Digital