Ens ha deixat Empar, una dona d’Escola
Vital i lluitadora, capdavantera en tot, sabem que Empar Granell Tormos no voldria veure’ns amb les cares llargues, amb eixa tristesa profunda que hui ens envaeix, perquè com fa poc va dir "jo ací ja ho tinc tot fet" i amb això ens volia dir que tenim un llegat preciós, el llegat d’una dona d’escola, arrelada al país, una educadora incansable que ha transmès als xiquets i xiquetes valencians durant quatre dècades la seua estima per la llengua, la cultura, les tradicions i la conservació medi ambiental dels valencians i les valencianes.
Una dona, ella, que des de sempre ha simbolitzat el civisme actiu en matèria lingüística, solidària i ecològica, sempre des del vessant valencià.
Va ser una de les persones fundadores de l’entitat Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua i presidenta de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, que ha organitzat des de la primera totes les Trobades d’Escoles en Valencia de la comarca.
Una mestra exemplar: el treball constant des de la base de l’aula
Empar Granell començà a treballar de mestra el 7 d’octubre de 1968 al Col•legi Lluís Vives d’Ontinyent. Posteriorment treballà durant dos anys a Agullent en unes aules velles amb estufa de llenya. Al voltant del 1974 fa les oposicions a Educació Infantil i aconsegueix plaça definitiva al Col•legi Lluís Vives d’Ontinyent, on ha treballat fins 2007, any en què es va jubilar després de 40 anys exercint de mestra.
Ha estat sempre vinculada als moviments de renovació pedagògica del País Valencià, impulsant la tasca de creació d’una escola pública, de qualitat i en valencià. El seu treball al col•legi públic Lluís Vives d’Ontinyent sempre ha destacat per l’organització d’activitats escolars i extraescolars dedicades a la normalització de la nostra llengua. Allí ha estat pionera en l’aplicació del constructivisme a l’aula. Va participar en la reforma experimental de l’Educació Infantil i en la seua aplicació tot incorporant a l’Educació Infantil els alumnes de 3 anys.
Ha participat en innumerables cursos de perfeccionament i sempre s’ha caracteritzat per l’esperit de superació professional i l’aplicació a l’aula de les metodologies més innovadores.
Una figura rellevant d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua
Participa des del començament en les primeres jornades de mestres d’ensenyament en valencià (Alcoi 1985-86) i en les primeres Trobades d’Escoles d’Ensenyament en Valencià.
És una de les persones fundadores de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del valencià (1987), de la qual l’any 1988 en va assumir la presidència.
Des de la Coordinadora va participar en l’organització de la primera Trobada de la Vall d’Albaida (1988) a Ontinyent i en totes les posteriors fins l’actualitat. La Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià és una de les associacions emblemàtiques que van constituir fa 20 anys Escola Valenciana, entitat de la qual actualment en formen part 24 associacions.
Ha estat secretària d’Escola Valenciana i membre la Junta Directiva de l’entitat. Així mateix, ha tingut sempre un paper molt destacat en l’organització dels Congressos de la FEV dedicats a reflexionar sobre els reptes del món educatiu en matèries com la llengua, l’alumnat nouvingut, el fenomen de la globalització o la necessitat de crear una societat valenciana sostenible.
Ha estat portaveu d’Escola Valenciana en multitud de jornades educatives, taules redones i xerrades entorn a la situació sociolingüística valenciana.
Cal agrair-li a Empar la seua creença en la idea que el valencià és futur. El convenciment que la nostra llengua connecta amb la modernitat, amb els moviments de renovació pedagògica i amb les músiques del món, amb la literatura d’ací i d’allà i amb les forces de la cultura democràtica. Ella sempre ens ha fet veure que el valencià ha de ser la llengua que eduque els nostres fills i filles, que entretinga els nostres joves. Que ha de ser la llengua de treball, la dels actors i les actrius del cinema i de les televisions, de l’esport i la justícia. Una llengua plena, normal, en peu d’igualtat. Una llengua d’Europa i del món. Una llengua oficial a l’ensenyament, a l’administració municipal, autònoma, espanyola i europea. Una llengua que paga la pena aprendre i usar, que siga atractiva per als nouvinguts i que servesca per a integra-los en una aventura de cohesió i benestar socials.
La solidaritat com a forma de vida
El nom d’Empar Granell va associat a una sèrie de valors relacionats amb la lluita cívica per aconseguir un món millor on solidaritat no és sols una paraula bonica, sinó que adopta tot el seu sentit perquè la posa en pràctica diàriament.
La paraula solidaritat per a Empar està lligada a termes com respecte, igualtat, capacitat crítica, justícia, llibertat, compromís social, respecte a l’entorn natural o treball en equip. Per això va potenciar i crear el programa Escoles solidàries, una iniciativa en la qual participen centres educatius valencians i on està implicat l’alumnat, el professorat i les famílies de les escoles i instituts en multitud d’activitats per a fomentar la solidaritat en el context valencià, així com el coneixement de la realitat social i l’ajuda a xiquets i xiquetes de països del 3er món.
ALGUNS RECONEIXEMENTS
Individual
Premi a l’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
Premi Joan Baptista Basset a la Trajectòria en Defensa de la Llengua.
Col•lectiu
Premi El Roure Valencià al col•legi Públic Lluís Vives d’Ontinyent per ser un centre pioner en l’establiment de l’ensenyament en valencià a la comarca de la Vall d’Albaida.
