Escola Valenciana planteja al Govern valencià mitjans de protecció de la llengua equivalents als del País Basc i Catalunya

•L’increment en un 97% del pressupost per a l’ús i promoció del valencià per part del Consell, malgrat ser molt acusat no és suficient per a garantir la normalització lingüística. Passa de 6,7 milions d’euros a 13,2 milions, segons dades oficials a les quals ha tingut accés Escola Valenciana.

•L’aportació de Catalunya al foment de l’ús del català suposà més de 87 milions d’euros en 2014.

 

Durant cinc legislatures populars, durant 20 anys, el país ha patit, d’una banda, la manca de polítiques de protecció de la llengua per remeiar la substitució lingüística i, d’altra banda, la quasi inexistent inversió en plans estratègics per reviscolar una llengua sacsejada, maltractada, menyspreada, segonejada, minoritària i minoritzada, folcloritzada. Lluny d’aplicar mesures pal·liatives que invertisquen la tendència d’una llengua absorbida per la llengua veïna, amb la coherència que ho han fet altres països com Irlanda o Canadà, el Partit Popular s’ha esforçat a fer minvar la vitalitat del valencià en tots els àmbits amb un zel ideològic i una dèria persecutòria potent, ha tractat de reduir i limitar la presència del valencià com a llengua de cultura i com a llengua vehicular a l’escola; ha pretés desprestigiar-ne l’estatus social, tractant de recloure el valencià a una àrea d’estudi i trencant amb la unitat lingüística de la resta de territoris que comparteixen el català. A més, s’ha de tindre en compte i sumar un altre despropòsit dels populars: l’extinta Ràdio Televisió Valenciana que ha deixat òrfena de mitjans de comunicació en valencià la ciutadania valenciana.  

Si amb aquest context empobrit de referents valencians i nul·la inversió en cultura, la llengua encara està viva i ha crescut en certs àmbits ha estat gràcies a l’esforç i la convicció de milers de persones, i al suport d’entitats, com Escola Valenciana, i institucions com les universitats

 

La nova política lingüística

La dotació pressupostària de l’actual Govern valencià ha sigut molt ben rebuda, atés que si es comparen les dades del pressupost de 2015 i 2016 dedicat a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, segons les fonts oficials consultades, el pressupost per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme és de 13,2 milions  amb una població de 5.129.266 habitants, cosa que suposa una inversió de 2,57 euros per habitant. 

En aquesta partida el Govern valencià ha previst un augment de la inversió en Política Lingüística del 97%, dedicada a la promoció i a l’ús del valencià, iniciativa que el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha qualificat «d’imprescindible» i ha esmentat que «cal reactivar el sector de la cultura en valencià per a millorar l’estat i l’estatus de la llengua, crear una indústria cultural que oferisca oportunitats laborals i servisca alhora de motor econòmic.» De forma semblant, Moreno ha valorat les dades de la Generalitat Valenciana en comparació amb altres territoris amb llengua pròpia, de manera que el representant d’Escola Valenciana ha considerat que «la nostra llengua necessita d’una major inversió, a l’estil de Catalunya i el País Basc que, malgrat les diferències de context quant a nombre de parlants, ús social, escolarització… els respectius governs esperonen la llengua amb polítiques d’impacte que hauríem de prendre de referència.» 

D’altra banda, segons les dades oficials que Escola Valenciana ha recopilat del Govern basc de l’exercici 2015, la inversió en Política Lingüística se situa en 93.180.239 euros, una quantitat prou sucosa que es distribueix en tres partides: més de la meitat del pressupost, concretament uns 48.401.208 euros, han anat destinats a l’àrea de Política Lingüística, mentre que l’Euskaldunització del sistema educatiu ha percebut 41.728.017 i Educació, Política Lingüística i Cultura ha rebut 3.051.014 euros del total. En termes globals es pot afirmar que la despesa a Euskadi per habitant ascendeix als 43,05 euros, i la població total arriba als 2.164.311 habitants. 

 graf01.png

Font: elaboració pròpia amb les dades dels Pressupostos Generals 2015 d’Euskadi.
La inversió en Educació no inclou la despesa en professorat.

La protecció de la llengua afavoreix la creació de llocs de treball, es crea una indústria del consum de productes culturals. El valencià és una llengua eficaç en el sentit que és capaç de crear una indústria lligada al desenvolupament econòmic i social. En altres paraules, promoure l’ús social del valencià dóna lloc a la generació d’un microclima que de forma directa penetra en el teixit social a través de l’existència de milers de llocs de treball en les diverses organitzacions que vetllen per la normalització, com poden ser tècnics lingüístics, traductors, formadors, educadors, dinamitzadors, personal de suport (administratiu i de serveis) i, quant a la indústria cultural, a banda d’enriquir intel·lectualment la comunitat, també es pot esmentar que es crea el context idoni per a la professionalització de músics, actors, escriptors, periodistes, guionistes, dobladors, producció audiovisual, etc. Tot un creixement intel·lectual i econòmic en benefici de la comunitat de parlants.

El desenvolupament i la normalització de la llengua necessita polítiques lingüístiques integrals a l’estil de Catalunya, que a més d’adscriure una cartera pròpia de política lingüística integrada en Cultura, també preveu despesa d’actuacions comunes de política lingüística en carteres com Presidència, Relacions Institucionals o Justícia. Com es pot observar en la gràfica, la Generalitat de Catalunya dota Cultura amb més de 54 milions d’euros, un 63% de la despesa total destinada a accions de política lingüística, seguit d’Ensenyament amb més de 18 milions d’euros, un 21%; Presidència amb més de 7 milions d’euros (8%), i per a Economia i Coneixement en disposa més de 3 milions d’euros (2%).

Actuacions de política lingüística en 2014

 graf02.png

Font: elaboració pròpia amb dades dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya de 2014.
Les dades, expressades en euros, no inclouen la despesa en personal docent.

Si bé és cert que ha hagut una xicoteta disminució en la inversió en la Direcció General de Política Lingüística respecte de la cota més alta, que fou en 2010 amb més de 31 milions d’euros, la despesa del Govern català en matèria de promoció i ús social de la llengua és de les més completes que hi ha a l’Estat espanyol i fins i tot a altres països que tenen llengües en contacte, com és el cas d’Irlanda i Canadà. 

graf03.png 

En contrast amb el Principat, es troba el cas de Navarra, que sorprén per l’escassa partida pressupostària que rep el foment del basc. De fet, en termes d’inversió per habitant, la quantitat que inverteix l’Administració navarra, governada fins a 2015 per UPN, amb una població de 636.638 habitants, és de 2,08 euros per habitant, tot i que l’actual formació, Geroa Bai, amb suport d’EH-Bildu, Podemos i Izquierda-Eskerra, preveu canviar la política lingüística, començant per la Ley Foral del Vascuence i estendre l’educació en euskera a la xarxa pública a l’abast de tota la comunitat. En la gràfica es pot observar que la major part del pressupost per a la llengua es centra en la formació i el foment del basc. 

Inversió 2015 en política lingüística del Govern de Navarra

 graf04.png

 

Font: Elaboració pròpia amb les dades dels pressupostos generals del Parlament de Navarra. 

 

Per la seua banda, el Govern gallec, segons les dades dels Pressupostos Generals de 2015, se situa ben prop de l’Administració navarra quant a la partida que reserven per a la normalització del galec: amb una població de 2.767.524 habitants destina 6.740.182 euros, és a dir, inverteixen uns 2,44 euros per habitant.  

A les Illes Balears han patit quatre anys d’abandó dels organismes de protecció del català, com és el cas de la supressió de la Direcció General de Política Lingüística i del Servei d’Ensenyament del Català o l’Institut Ramon Llull, entre altres. L’última referència de pressupost específic per a la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear és de 2010: estableix 6.237.602 euros amb una població de 1.115.842 habitants, cosa que es tradueix en una inversió de 6 euros per habitant, una quantitat gairebé tres vegades superior a la despesa per habitant de Galícia (2,44euros) i Navarra (2,08 euros). 

Les dades que Escola Valenciana ha mostrat caldria analitzar-les des de dues vessants: d’una banda s’ha d’incidir en les dades qualitatives, en la relació positiva major inversió en política lingüística es tradueix en un increment del nombre de parlants,  la llengua minoritària té més vitalitat, l’estatus social i psicològic a raó d’autoestima també creix, així com la normalització guanya àmbits d’ús i gràcies a l’escolarització amb la metodologia d’immersió la societat pot crear llaços i cohesionar-se socialment amb la comunitat que comparteix la mateixa llengua haja sigut apresa a casa o a l’escola o al carrer. D’altra banda, es troben les dades quantitatives, que s’han de posar en context: cada territori de l’Estat espanyol en llengua pròpia té unes característiques concretes que, si bé és cert que els contextos socials no són extrapolables, no ha de passar desapercebuda l’evident necessitat de posar els recursos i els mitjans econòmics, institucionals i humans per a crear una realitat social i lingüística que propicie el desenvolupament de la llengua, tot fent especial atenció als agents socials i institucions d’ancoratge que l’han mantingut viva durant més de 20 anys, en el cas del País Valencià

A tall de síntesi, vista l‘anàlisi comparativa d’Escola Valenciana amb la resta de comunitats autònomes amb una segona llengua oficial, és obligatori plantejar-se quin model d’inversió en política lingüística vol crear el Govern valencià: semblant al de Navarra o Galícia, que les ajudes es dirimeixen sense resultats o bé voldria realment posar remei a la substitució de la llengua i assolir-ne la normalització amb una forta despesa semblant a la de Catalunya o el País Basc, que tenen un impacte real en la societat i una gran repercussió? A hores d’ara, tot i que el Consell ha augmentat la inversió del no-res a un 97% en el foment i ús social del valencià, cosa que demostra que està sensible i predisposat a capgirar la situació d’abandó de la llengua dels populars, aquesta, malgrat l’increment experimentat, està més prop d’equiparar-se a la del Govern de Navarra que a la d’altres autonomies amb llengua pròpia, com el model il·lusionant basc. Seria interessant conéixer les línies d’actuació i la planificació de l’Administració valenciana a les quals Escola Valenciana donarà suport en el procés per assolir la normalitat lingüística amb mirada crítica i objectiva de les accions que hi porte a terme. Finalment, la pregunta que caldria plantejar-se és quin model de societat plurilingüe vol el Govern valencià i quina política lingüística farà.

 

Nota: L’estudi que presenta Escola Valenciana, tot i ser exhaustiu, no ha volgut establir un quadre comparatiu amb totes les comunitats autònomes perquè no hi ha uniformitat amb els criteris que cada govern ha establit incloure o excloure de la partida dedicada a Política Lingüística dels Pressupostos Generals Anuals. Aquest reportatge, atenent al rigor que el motiva, no ha volgut introduir en el mateix quadre analític dades classificades amb diferents criteris que poden portar al lector a conformar-se una opinió equivocada o poc precisa i, per la qual cosa, Escola Valenciana ha decidit mostrar les gràfiques de forma separada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb el suport de: